Per Livil · Actualitzat al novembre de 2026
Per millorar l’eficiència energètica d’un habitatge l’ordre importa: primer es mesura el punt de partida amb un certificat energètic, després es redueix la demanda amb aïllament i finestres, després s’optimitza la climatització i, finalment, s’hi incorporen energies renovables. Així s’aconsegueix més confort, menys consum i una millor qualificació energètica.
Aquesta guia reuneix en un sol lloc el que has de saber: quins problemes són habituals, quins aïllants existeixen, quan canviar finestres i climatització, quan té sentit l’autoconsum solar i quins ajuts i deduccions hi ha vigents. Si vols que revisem el teu habitatge, contacta’ns.
Per què millorar l’eficiència energètica del teu habitatge
Un habitatge eficient necessita menys energia per mantenir una temperatura confortable. Això es tradueix en quatre avantatges:
- Menor consum i factures més baixes de calefacció, refrigeració i aigua calenta.
- Més confort: menys fred a l’hivern, menys calor a l’estiu i menys corrents d’aire i parets fredes.
- Més valor i millor qualificació energètica en vendre o llogar.
- Menor impacte ambiental, en reduir el consum d’energia i les emissions de CO₂.
El certificat d’eficiència energètica: el punt de partida
El certificat d’eficiència energètica qualifica l’habitatge amb una lletra de la A (més eficient) a la G (menys eficient) i proposa millores. A Espanya el regula el Reial decret 390/2021 i és obligatori per vendre o llogar. Té una validesa de 10 anys i l’emet un tècnic competent després de visitar l’habitatge.
A més de complir la normativa, el certificat serveix per decidir: indica on es perd l’energia i quines obres milloren més la qualificació. És també el document que demanen les deduccions d’IRPF, que exigeixen un certificat abans i un altre després de l’obra.
Problemes habituals en habitatges poc eficients
- Aïllament deficient o inexistent a façanes, coberta i sòls, sobretot en edificis anteriors a la normativa actual.
- Finestres i portes amb fugues: fusteries antigues, vidres simples o juntes deteriorades.
- Ponts tèrmics: punts de l’envolupant (pilars, fronts de forjat, caixes de persiana) per on s’escapa la calor i apareixen zones fredes.
- Climatització obsoleta: calderes antigues o equips de baix rendiment.
- Humitats i condensacions, que redueixen la capacitat d’aïllar i poden generar floridura.
Aïllament tèrmic: la millora amb més impacte
L’aïllament redueix la transferència de calor entre l’interior i l’exterior. És l’actuació que més sol millorar la qualificació perquè redueix la demanda de calefacció i refrigeració, i és la base sobre la qual treballen la resta de millores.
Tipus d’aïllants tèrmics
| Material | Tipus | On s’utilitza | A tenir en compte |
|---|---|---|---|
| Poliestirè expandit (EPS) | Sintètic | Façanes amb SATE, cobertes, sòls | Lleuger i econòmic d’instal·lar. Menys resistent a la humitat que l’XPS |
| Poliestirè extruït (XPS) | Sintètic | Sòls, cobertes invertides, sòcols i zones amb humitat | Més resistència a la compressió i a la humitat |
| Poliuretà (PUR/PIR) | Sintètic | Projectat en cobertes i trasdossats, o en panells | Conductivitat tèrmica molt baixa, per la qual cosa ofereix bon aïllament amb poc gruix |
| Llana de roca | Mineral | Façanes, cambres, envans i sostres | Incombustible i amb bon comportament acústic |
| Llana d’ovella i altres naturals | Natural | Trasdossats, cobertes i envans | Regulen la humitat i redueixen l’impacte ambiental |
L’elecció depèn d’on s’apliqui, del gruix disponible, de la humitat i de la normativa. La decideix el tècnic al projecte.
Com es mesura un bon aïllant: conductivitat i resistència tèrmica
Dos valors ajuden a comparar materials. La conductivitat tèrmica (λ) indica quanta calor deixa passar un material: com més baixa, millor aïlla. La resistència tèrmica (R) depèn del gruix i de la conductivitat: com més alta, més gran és l’aïllament d’aquesta capa.
Aïllament de façanes: el sistema SATE
El sistema SATE (aïllament tèrmic per l’exterior) col·loca l’aïllant a la cara exterior de la façana i el protegeix amb un revestiment. Envolta l’edifici sense reduir la superfície útil interior i corregeix molts ponts tèrmics. És una de les obres que millor funciona en edificis existents.
Cobertes, sòls i barrera de vapor
Per la coberta es perd una part important de la calor a l’hivern i se’n guanya a l’estiu. Aïllar cobertes i sòls sobre espais no calefactats completa l’envolupant. En cobertes i trasdossats pot ser necessària una barrera de vapor, que evita que el vapor d’aigua condensi dins de l’aïllant.
Ponts tèrmics i punts freds
Encara que l’aïllament sigui bo, un pont tèrmic sense tractar concentra pèrdues i afavoreix la condensació. Es corregeixen amb aïllament continu, amb fusteries amb trencament de pont tèrmic i amb una bona execució de les trobades.
Aïllament acústic
Molts materials aïllen també del soroll. La llana de roca i altres sistemes de trasdossat milloren el confort acústic alhora que el tèrmic, cosa útil en habitatges vora carrers o patis sorollosos.
Humitats i condensacions
La humitat redueix el rendiment de l’aïllant i fa malbé els acabats. Abans d’aïllar convé diagnosticar-ne l’origen. Si hi ha humitat per capil·laritat, consulta la nostra guia sobre causes i solucions. Si vas a instal·lar un fals sostre, mira també aquesta guia de materials i aïllament.
Si construeixes amb estructura lleugera d’acer, l’aïllament s’integra en el mateix sistema: com funciona l’aïllament en una casa steel frame.
Finestres, portes i tancaments
Les finestres són el punt més feble de l’envolupant. Una fusteria amb trencament de pont tèrmic i doble envidrament (o triple en climes freds) redueix les pèrdues, els corrents d’aire i el soroll.
- Doble envidrament amb cambra d’aire o gas, millor si és de baixa emissivitat.
- Fusteries amb trencament de pont tèrmic, d’alumini o PVC.
- Segellat de juntes i esquerdes en marcs, persianes i trobades amb la façana.
- Portes exteriors aïllants i ben segellades.
Calefacció, refrigeració i aigua calenta
Un cop reduïda la demanda, es poden dimensionar equips més petits i eficients.
- Bombes de calor i aerotèrmia: extreuen energia de l’aire i donen calefacció, refrigeració i aigua calenta amb un consum elèctric baix. La geotèrmia funciona amb el mateix principi fent servir el terreny.
- Calderes de condensació com a alternativa en casos concrets. Les deduccions d’IRPF exclouen els equips que fan servir combustibles fòssils.
- Termòstats programables i vàlvules termostàtiques per climatitzar només quan i on cal.
- Manteniment regular dels equips, que en conserva el rendiment.
Energies renovables: autoconsum fotovoltaic
Les plaques solars fotovoltaiques generen electricitat per a consum propi i es combinen bé amb l’aerotèrmia. Tenen més sentit quan l’envolupant ja és eficient, perquè així es dimensiona una instal·lació menor. El 2026 hi ha una deducció d’IRPF específica per a l’autoconsum, que expliquem a la nostra guia d’ajuts.
Il·luminació i electrodomèstics
- Il·luminació LED: consumeix menys i dura més que les bombetes tradicionals.
- Llum natural: una bona distribució de buits i colors clars a l’interior redueixen la necessitat de llum artificial.
- Electrodomèstics eficients: fixa’t en l’etiqueta energètica (de la A a la G) i compara el consum anual, no només el preu.
Materials i disseny sostenible
Una reforma sostenible combina eficiència amb materials duradors, de baix impacte i que cuidin la qualitat de l’aire interior: pintures i acabats de baixes emissions, aïllants naturals quan és viable i una ventilació adequada. Un habitatge molt estanc necessita ventilar bé per evitar condensacions.
Per on començar: l’ordre recomanat
- Certificat d’eficiència energètica per conèixer el punt de partida.
- Envolupant: aïllament de façana i coberta, tractament de ponts tèrmics i millora de finestres.
- Humitats i ventilació: diagnosticar i resoldre abans d’acabar.
- Climatització i aigua calenta eficients, dimensionats per a la nova demanda.
- Autoconsum fotovoltaic si el consum i la coberta ho justifiquen.
- Il·luminació, electrodomèstics i hàbits d’ús.
- Certificat posterior per acreditar la millora i, si escau, aplicar la deducció.
Ajuts i deduccions per millorar l’eficiència energètica
A data d’octubre de 2026, els ajuts europeus Next Generation han tancat i la via més accessible són les deduccions d’IRPF per obres d’eficiència energètica. Aquestes són les tres principals:
| Deducció d’IRPF | Percentatge i base màxima | Requisit |
|---|---|---|
| Menor demanda de calefacció i refrigeració | 20% sobre 5.000 € l’any | Reduir almenys un 7% la demanda |
| Menor consum d’energia primària no renovable | 40% sobre 7.500 € | Baixar un 30% el consum o arribar a la lletra A o B |
| Rehabilitació energètica d’edificis residencials | 60% sobre 5.000 € l’any (acumulat de 15.000 €) | Baixar un 30% el consum o arribar a la lletra A o B |
Els terminis del 20% i el 40% vencen el 31 de desembre de 2026 (obra i pagament) i el certificat posterior s’ha d’emetre abans de l’1 de gener de 2027. El 60% s’estén fins al 31 de desembre de 2027. Consulta tots els detalls i els programes autonòmics i municipals a la nostra guia d’ajuts i subvencions d’eficiència energètica a Sabadell i el Vallès.
Vols millorar l’eficiència energètica del teu habitatge?
A Livil executem reformes d’aïllament, façanes, tancaments i reformes integrals a Sabadell i el Vallès Occidental, i ens coordinem amb el tècnic certificador perquè l’obra assoleixi l’estalvi que se’t exigeix. Contactar
Parlem sense compromís.
Preguntes freqüents sobre eficiència energètica en habitatges
Què millora més l’eficiència energètica d’un habitatge?
A la majoria d’habitatges existents, la millora amb més impacte és l’aïllament de l’envolupant (façana, coberta i sòls) combinat amb finestres de bona qualitat. Després vénen els sistemes de calefacció i climatització eficients i, finalment, les renovables. El certificat energètic indica per on cal començar.
Com es puja la qualificació energètica d’un habitatge?
Reduint la demanda (aïllament, finestres, eliminació de ponts tèrmics), fent servir equips eficients com l’aerotèrmia o les bombes de calor i, si és possible, generant part de l’energia amb autoconsum fotovoltaic. Un tècnic certificador pot simular quina combinació d’obres et dona el salt de lletra.
Quin és el millor aïllant tèrmic?
No n’hi ha un d’únic. Depèn d’on s’apliqui, del gruix disponible i de la humitat. L’EPS i la llana de roca són habituals en façanes amb SATE, l’XPS en sòls i cobertes invertides i el poliuretà quan hi ha poc espai. El decideix el tècnic segons el projecte.
Cal certificat energètic per reformar?
No per reformar sense més, però sí per llogar o vendre l’habitatge. A més, les deduccions d’IRPF per obres d’eficiència exigeixen un certificat abans i un altre després de l’obra.
Es pot millorar l’eficiència sense fer obres?
Sí, en part. Segellar escletxes, programar el termòstat, mantenir la caldera o la bomba de calor, canviar la il·luminació a LED i triar electrodomèstics amb bona etiqueta redueixen el consum sense obra. El salt gran sol requerir actuar sobre l’aïllament i les finestres.
Hi ha ajuts per millorar l’eficiència energètica a Sabadell?
Els ajuts europeus Next Generation han tancat, però continuen vigents les deduccions d’IRPF per obres d’eficiència energètica, amb terminis que vencen a finals de 2026 i 2027, i hi ha una deducció nova per a l’autoconsum. Les detallem a la nostra guia d’ajuts.
Fonts consultades
Uneix-te a la nostra newsletter
Assabenta’t de les últimes tendències, novetats i ofertes.
